La moneda baiximperial romana de Roses

Bouzas Sabater, Marc

Estudis Arqueològics, 11 | 2019 | ISBN: 9788499844633 | Pàgs: 190

El present text pretén donar a conèixer la col·lecció de moneda baiximperial documentada al llarg de les excavacions realitzades a la Ciutadella de Roses. Es centra l’estudi en les monedes que s’han recuperat amb contextos d’excavació associats més o menys clars, però també s’inclouen peces comprades procedents, en teoria, del jaciment de la Ciutadella. Es centra el treball en un total de sis centes seixanta-tres monedes de cronologia baiximperial (294-476). El que es busca és publicar un numerari fins ara inèdit i desconegut en forma de catàleg, així com destacar-ne els seus aspectes principals, s’incidirà principalment sobre el tipus de moneda, l’autoritat emissora, la seca i el volum de les imitacions. A tal efecte es divideix aquesta monografia en un catàleg, on es poden consultar els detalls concrets de cada moneda, i en un text on s’expliquen amb més detall alguns aspectes destacats del còmput general de les peces.

La Torre Desvern de Celrà. La historia de la casa forta medieval a través de l'arqueologia.

Ferran Codina, Lluís Palahí, Marc Prat i Jordi Sagrera

Estudis Arqueològics, 10 | 2017 | ISBN: 9788499843889 | Pàgs: 110

Les excavacions efectuades a Torre Desvern (Celrà, Gironès) el 2003 i entre els anys 2011 i 2017 han documentat una llarga ocupació de l’indret. Durant segle VII, es construí, a l’espai on avui dia s’alça l’immoble, un establiment visigot. Malgrat aquests vestigis previs, l’origen de l’edifici actual s’emmarca en el segle XII, quan es bastí una edificació medieval dominada per una torre de planta rectangular. Entre els segles XV i XVI, l’edifici fou convertit en un palau gòtic. Finalment, ja en el transcurs del segle XVIII, la Torre Desvern va esdevenir un mas convencional.

Els orígens de la basílica de Sant Feliu de Girona. Dades documentals i arqueològics. Estat de la qüestió.

Josep M. Nolla i Lluís Palahí

Estudis Arqueològics, 9 | 2011 | ISBN: 97884583639 | Pàgs: 58

Aquest treball ve motivat per la realització d’uns sondeigs a l’interior de l’església de Sant Feliu de Girona (el Gironès) a l’inici de l’any 2010. A partir de la documentació coneguda prèviament i dels resultats de la intervenció, s’analitza el lloc ocupat per la basílica des de l’època romana fins a la medieval i es fan unes interpretacions, particularment dels períodes antic –quan s’hi estableix una de les necròpolis de Gerunda– i tardoantic –quan es bastiria la primera basílica.

Arqueologia urbana a Girona. L'excavació Cuina de Casa Pastors.

Josep M. Nolla i Josep Casas

Estudis Arqueològics, 8 | 2009 | ISBN: 97884582915 | Pàgs: 104

Entre els anys 1971 i 1973 es van efectuar unes exploracions a Casa Pastors de Girona (el Gironès), un edifici situat a tocar de les muralles romanes de la ciutat. Els resultats, presentats detalladament en aquesta monografia, han tingut una notable importància per al coneixement de dues èpoques diferents a la història de la ciutat: els moments inicials de Gerunda i el temps de la tetrarquia.

El camp de Sitges de Can Serra. Un jaciment Ibèric i Alt Medieval.

David Ortega i Antoni Rojas

Estudis Arqueològics, 7 | 2006 | ISBN: 9788484582496 | Pàgs: 98

L’execució dels treballs de seguiment de la via del Tren d’Alta Velocitat en el seu pas per Vilobí d’Onyar (la Selva) va permetre localitzar i excavar l’any 2004 dos sitjars. Els materials recuperats situen el funcionament de les sitges en dos moments diferents: per una banda, mitja dotzena són d’època ibèrica; de l’altra, setanta més s’enquadren en la plena edat mitjana (segles XI-XIII).

El Fundus de Turissa entre el segle I ac i l'I dc. Arqueologia de dos establiments rurals, Mas Carbotí i Ses Alzines.

Josep Burch, Francesca Jiménez, Josep M. Nolla i Lluís Palahí

Estudis Arqueològics, 6 | 2005 | ISBN: 97884582159 | Pàgs: 94

En aquest volum s’analitzen dos centres d’explotació agrícola d’època romana assentats a la vall de Tossa de Mar (la Selva): Mas Carbotí i Ses Alzines. Ambdós van ser objecte d’intervencions per part del grup de recerca d’Arqueologia de la UdG a finals dels anys 90 i principis dels 2000. Eren establiments modestos destinats de manera exclusiva a funcions industrials –s’hi produïa vi– i estaven vinculats a la propera vil·la dels Ametllers.

La vil·la romana i el jaciment altmedieval de Sant Pere de Montfullà (Bescanó, el Gironès).

J.M. Nolla, C. Patiño, J. Sagrera i D. Vivó

Estudis Arqueològics, 5 | 2003 | ISBN: 97884581896 | Pàgs: 92

Aquest treball presenta els resultats de les tres campanyes d’excavació dutes a terme els anys 1987, 1989 i 2002 a l’entorn de l’església de Sant Pere de Montfullà (el Gironès). Les intervencions van aportar dades per resseguir la història de l’ocupació d’aquell indret, que comença amb un establiment agrícola del segle II aC i continua amb una vil·la romana altimperial; temps més tard, l’espai esdevé un sitjar a partir del segle VII, que acaba substituït per una necròpolis ben entrat el segle X.

El dipòsit d'ofrenes de la fossa 101 de Mas Castellar de Pontós: un estudi interdisciplinari.

Enriqueta Pons i Brun i M. Carme Rovira i Hortalà

Estudis Arqueològics, 4 | 1997 | ISBN: 8488762933 | Pàgs: 72

Un sondeig realitzat l’any 1991 al jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, l’Alt Empordà) va documentar quatre fosses o sitges en un espai on se sospitava l’existència d’un sitjar. La varietat i la tipologia dels materials recuperats en una d’elles, així com la cura amb la qual foren col·locats al seu interior van portar a les seves excavadores a pensar que la vella estructura d’emmagatzematge fou emprada al primer quart del segle II aC com a dipòsit d’ofrenes.

L'excavació de la carretera de Sant Martí: un sector de l'entorn d'Empúries des de la baixa república fins a l'antiguitat tardana.

Joan Llinàs i Pol, Susanna Manzano i Vilar, Anna Maria Puig i Griessenberger i Xavier Rocas i Gutiérrez

Estudis Arqueològics, 3 | 1997 | ISBN: 8488762755 | Pàgs: 98

El seguiment arqueològic dut a terme a les obres d’ampliació de la carretera d’accés a Sant Martí d’Empúries (L’Escala, l’Alt Empordà) va portar a fer una excavació de l’àrea afectada entre 1991 i 1992. S’hi van documentar fins a sis fases diferents: un terraplenament d’època republicana, una necròpolis altimperial d’incineració, un sitjar de cronologia imprecisa, una necròpolis d’inhumació en ús entre les darreries del segle IV i mitjan segle V, una fase formada per noves estructures i un abocador del segon quart del segle VI i l’amortització d’un pou del segle VII.

La Vil·la Romana de La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà).

Josep Casas i Genover, Pere Castanyer i Masoliver, Josep M. Nolla i Brufau i Joaquim Tremoleda i Trilla

Estudis Arqueològics, 2 | 1995 | ISBN: 8488762356 | Pàgs: 65

L’any 1983, amb motiu d’uns treballs d’urbanització al municipi d’Avinyonet de Puigventós (l’Alt Empordà), es van descobrir les restes d’una vil·la romana, que fou excavada d’urgència. Més endavant es van dur a terme dues campanyes més d’excavació (anys 1992 i 1993), que van permetre excavar pràcticament la totalitat de l’establiment. Aquest volum presenta els resultats de les intervencions i les interpretacions del conjunt d’estructures i materials recuperats.

L'Abocador oriental de la Vil·la de Tolegassos (Viladamat, Alt Empordà).

Josep Casas I Genover i Josep M. Nolla i Brufau

Estudis Arqueològics, 1 | 1993 | Pàgs: 108

La monografia que inicia la col·lecció es focalitza en l’estudi dels materials recuperats en un abocador vinculat a la vil·la dels Tolegassos (Viladamat, l’Alt Empordà). Fou excavat l’any 1991 i ofereix com a aspecte més interessant la documentació d’una estratigrafia completa que s’estén del segle I al III. Les dades aplegades van servir per copsar el desenvolupament de la vil·la al llarg de tot aquest període, que va en bona mesura lligada a l’evolució de la veïna ciutat d’Emporiae.